Unes vistes a can Fabre premeditades al mig del camí i ... acabar de disfrutar.
Després una comilona bastant bona, amb un all i oli matador... discussió sobre el nom, que al final va acabar votant-se per: CDLA (Cap De Les Anteriors)
Acabem de menjar, Farriols treu la pilota, demanem clau i partit de futbol sala. Resultat: Farriols fa perdre als seus amb un igualat 9-10.
1x1
Equip A:
Aramon: Tranquil. Després d'una travesía tranquila, on no va carregar amb la mochila ni un sol minut, tenia totes les forçes per fer un bon partit... encara així, a la seva línea, no va posar-se nerviós per res i va fer un partit sense patiments
Borrell: Competidor. No va tirar la tovallola en cap moment. No vol perdre ni a les marches per vere castells
Edu: Irregular. Va fer un partit molt diferent al futbol samba que ens té acostumats, amb els seus tocs de qualitat caracteristics
Fabre: Fart. Va menjar bastant hores avans, i tenia ganes de migdiada...
Farriols: Espectacular. Dolent com mai, va fer 4 pals i no es va escapar en cap moment de la seva marcadora. Fins i tot va fallar un gol davant d'Oki. El millor fichatge de l'equip B
Laia: Desesperada. Sen va donar conte de que era dona casada amb un patós... quina putada. Va fer un partit seriós, tallant pilotes al darrera i cridant per posar nerviós al rival. Fins i tot va disposar d'una acció de gol en la unica pujada que va fer en tot el partit.
Sandra: Progresiva. Se va sentir en un moment un comentari que definía el partit del Simao del equip A: "es la jugadora revelació de la segona part". Desapareguda a la primera part, va reapareixer a la segona i va encertar cadascún dels pases que va fer, excepte quan el que rebia era Farriols...
Equip B:
Barbara: Irreprochable. Anava amb unes sapatilles que no eren ni de bon tros les apropiades per practicar esport... era el seu primer partit amb els CDLA i va demostrar que les belgues van ser els que van inventar el futbol, i no els anglesos tal com es pensava avans... No va deixar pasar a ningú i jugava la bola amb criteri. Jugadora revelació.
Cris: Golejadora. Entregada des de el primer minut per la causa, no va duptar en despojarse del xandal el primer minut i suar la samarreta groga (com la de brasil) com si d'un partit oficial es tractés. Rematadora i amb visió de joc, va mereixer més gols dels que va marcar.
Ivan: Sorpres. Es va sorprendre tan com nosaltres pel joc de la seva xicota. Va fer un partit en la seva línea... demanant la bola, defensant al darrera i alguna jugada d'atac.
Mérida: Lluitador. Va jugar un partit normalet, intentant desmoralitzar al rival, i va aconseguir frenar a Farriols (cosa no gaire complicada...)
Miró: Matador. Golejador de l'equip, va ser la definició en persona
Toni: Incansable. Va ser un mareig constant per la defensa rival, no sabien mai per on atacaría ni a qui pasaría. Un partit casi tan destacable com el de la seva minyona
Signat: Mérida
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaExcursió a peu, amb una distància de 8'5 km, un desnivell de 100 m. i una durada d'1 h 50 min. Està parcialment senyalitzada i té una dificultat mitjana.
ResponElimina"La ruta ressegueix el curs dels rius Ritort i Ser i recorre els voltants del veïnat del Castell de Roca. Aquesta zona, la vall de Campmajor, és plena de petits estanys d'origen tectònic que són de la família del de Banyoles. Els relleus suaus, la verdor circumdant i el romànic són els atractius indiscutibles de l'itinerari. Els punts d'interès són tots al terme municipal de Sant Miquel de Campmajor: la vall de Campmajor, el veïnat del Castell de Roca, el mirador, l'ermita de la Mare de Déu de Loreto, el veïnat de Briolf, l'ermita de Sant Esteve, i Can Pla."